5.6.08

CAMINANTE!!! SE HACE CAMINO AL ANDAR

Cop a cop, vers a vers...
Aquesta entrada va especialment dedicada a un caminant que m'he trobat pel meu camí que no para de caminar i sempre, sovint, és a prop dels seus amics per escoltar els nostres cops i versos...
El dedico també amb especial estima a aquells qui han trobat el seu camí i als que no que continuarem caminant!
Ens trobem pel camí
Gràcies també a tots aquells qui ens ajuden a que el camí sigui més planer...



Golpe a golpe, verso a verso...
Esta entrada va especialmente dedicada a un caminante que m'he he encontrado por mi camino que no para de caminar y, siempre, a menudo, está cerca de sus amigos para escuchar sus golpes y verso...
Lo dedico también con especial cariño a aquellos que han encontrado su camino i a los que no, continuaremos andando!
Nos encontramos por el camino!

Gracias tambien a todos aquellos que noy ayudan a hacer el camino mas llevadero.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

jo tb desitjo que aquest caminant no pari de caminar i segueixi sempre endavant!
i per la tornada, les que ens hem aturat, el rebrem per continuar junts un altre camí: el de l'amistat!
petons

jud

The Cosmic Girl ha dit...

judd!!! no parem!!!
que el ritmo no pareeeeeeeeeeeeeee

petonets floretes del cami!

Anònim ha dit...

K no m'enteri de k t'has aturat Jud, sempre fas camí, encara que t'aturis per fer qualsevol cosa.
Bé floretes, me voy no sigui k la renfe sigui puntual per un dia i tingui problemes jejejejejej!!!!

http://es.youtube.com/watch?v=0uBh06zkY24

Per cert, no en feu cas de segons k surti al video.

una abraçada i un petonas!


Titu

Jas ha dit...

Gracias, gracias y mil veces gracias Cosmic Girl.

Yo hace tiempo que encontré el camino, pero ahora es cuando empiezo a andarlo de verdad...espero que tod@s lo encontréis y sepáis disfrutarlo y vivirlo con pasión.

Blogbesazos y blogabrazos!!!

Anònim ha dit...

Molt bonica la reflexió sobre l'amistat i l'afinitat. Potser amb el temps ens anem coneixent i sens dubte ens projectem cap als demés.
Segurament també pensem que això ens capacita per conèixer als que tenim propers...
Segurament també ens adonem que a vegafes filem prim, o ens passem o no arribem...Però això també forma part de l'aprenentatge constant i dels dubtes ... i de les limitacions que tots tenim...

petonassos a dojo per aquest parell de tarragonines

Carles( Marta ) Selrac ( Jud )